Alicia de Larrocha

Avui fa quatre anys que va morir Alicia de Larrocha, la gran pianista. Ha mort físicament, però les seves interpretacions omplen hores i hores de música gràcies a totes les gravacions que ens va deixar. Per això, el seu piano no morirà mai i seu record es va fent més i més gloriós amb el temps.

Era una persona feta quasi exclusivament per a la música. En una sola nota, podia expressar l’esperit d’un so amb tota la seva dimensió inexplicable. Era la interpretació pura, sense anècdota personal, sense cap egocentrisme, sense pretensions, sense vanitats de cap mena. Era una persona que obria totes les portes de la seva ànima perquè la música aparegués a raig, amb tota la seva dimensió profundament abstracta. I ella l’entenia sense necessitat de paraules, només amb el gest de les mans, amb el moviment de dits i braços.

Des de Mozart fins a Granados, passant per Rachmaninov, Ravel, Scarlatti, Liszt, Chopin, Falla, Montsalvatge, Mompou, Bach, Beethoven, Schumann, Brahms… Alicia feia reviure el seu esperit musical amb tota la seva força, amb tota la seva profunditat. I quan la senties tocar, desvetllava el misteri de l’art i te l’apropava amb la naturalitat dels mags.