Context

Fa dies que dono voltes a una paraula: context. Segons el diccionari, “conjunt de factors de situació i d’ordre sociocultural i interpersonal d’acord amb els quals s’interpreten apropiadament els enunciats.” Amb això vull dir que cap acció té una veritable trascendència si no té lloc en un context. I el context és tot allò que no depèn de nosaltres, és tot allò que ens interpela, que ens confronta, que ens integra.

Actuar fora de context és prou senzill. En el fons, tots voldríem no haver-hi de comptar i sentir-nos alliberats d’aquests condicionants que ens imposa el context, aquest “conjunt de factors de situació.” Però són aquests factors, precisament, els que atorguen un valor o un altre a la nostra acció.

No es tracta tampoc de ser submissos ni de fer el que sigui només per a complaure o per a encaixar en aquest context, sino que es tractaria d’aconseguir la unió entre text i context, entre acció i situació, i que en aquesta unió en sorgís la bona conseqüència.

Tot això ho dic perquè trobo que no paren de fer-se coses “fora de context”, sense tenir en compte ni els factors, ni la situació, ni aquest ordre sociocultural i interpersonal al qual estem tots subjectes i per on hem de saber-nos moure. Sembla que hi hagi una tendència a atrabuir-se la pedra filosofal, la sopa d’all, el descobriment d’Amèrica… Tothom vol ser original, i en aquest intent, es cau en l’autisme, en voler fer una mena de realitat paral·lela que posa la intenció fora de context i, per tant, en un terreny estèril, sense resultats.

Els experiments i les iniciatives són necessaris, però sempre que suposin un replantejament d’aquest context i que el facin moure endavant, mai que sigui únicament per a l’autosatisfacció d’una vanitat que es creu superior a la resta pensant-se que pot anar totalment per lliure i que no cal que faci cap cas a les estructures establertes des de fa molt de temps.

Tot això per dir que la cultura en general i la música en concret n’estan plens de casos fora de context que no donen cap fruit sinó que només serveixen per a satisfer una mediocritat que es creu autosuficient i per a generar un caos que ens empobreix a tots.